2.3. Utilització de la motivació positiva

Molts directors i supervisors afirmen que «ja han provat la motivació positiva i no funciona». És possible que les persones hagin arribat a aquesta conclusió perquè no fan servir la tècnica correcta a l’hora d’aplicar-la. Algunes directrius per aplicar-la correctament són les següents:

• Que sigui després d’haver fet la tasca que s’ha de reforçar.
• Que sigui immediatament després d’haver fet la tasca correctament.
• Que s’expressi de manera clara i concisa la conducta o l’actuació a què es refereix.
• Que sigui de manera regular.
• Que sigui sincer.
• Que el reforç sigui personalitzat, recordant que cada persona és diferent.
• Que sigui coherent. El que es reforça avui no s’hauria de castigar demà.

La freqüència de l’ús del reforç també es converteix en un element clau per a l’efectivitat del reforç positiu i amb això el manteniment del nivell de rendiment. Algunes de les normes són les següents:

• Fer-ho molt sovint al principi.
• Disminuir la freqüència dels reforços gradualment.
• Aplicar el reforç intermitentment per mantenir el nivell.
• No deixar mai de reforçar.

Passes per a la retroacció per reforçar positivament les conductes

1a. Descriure amb precisió l’actuació a què es refereix el reconeixement. 2a. Elogiar el col·laborador per la bona tasca o per la millora. 3a. Explicar per què aquesta actuació és tan important i com contribueix a aconseguir els objectius de l’empresa o de l’equip de treball. 4a. De manera breu, agrair la tasca una vegada més.

Passes per a la retroacció per canviar conductes

1a. Descriure la definició del rendiment. 2a. Convèncer el col·laborador que la deficiència és real i important. 3a. Permetre que el col·laborador expressi les seves idees de com millorar el rendiment. 4a. Si és necessari, proposar canvis de conducta concrets. 5a. Posar-se d’acord amb el col·laborador en les mesures que s’han prendre i assegurar-se que les entén. 6a. Per acabar, fixar una data per al seguiment de procés i expressar-li la confiança i el suport.