a) Com s’aplica?

Primer hàbit: ser proactiu

La proactivitat es refereix al fet que davant de cada estímul del medi ambient tenim l’habilitat de decidir la resposta que volem donar; això vol dir que no som esclaus de les accions que s’efectuen sobre nosaltres, sinó lliures executors de la nostra conducta. Un exemple pràctic en la nostra vida professional és el d’un ciutadà que ens crida i insulta. En aquest cas, la nostra resposta pot variar des d’insultar-lo i treure’l del despatx a empentes i després patir les conseqüències legals de la nostra conducta, fins a simplement ignorar-lo i no deixar que alteri la nostra tranquil·litat.

L’important és que la decisió és nostra, que som els responsables de la nostra conducta.

Segon hàbit: començar amb una finalitat prevista

Aquest hàbit consisteix que la nostra conducta no l’han de regir el caprici ni l’atzar, hem de tenir objectius precisos als quals apropar-nos: fer un curs de formació, comprar un material determinat, mantenir una relació harmoniosa amb els nostres companys de feina. Cada vegada que prenguem una decisió important hem de decidir si ens apropa o ens allunya dels nostres objectius personals o professionals.

Tercer hàbit: establir primer el que és primer

El capítol comença amb una frase del savi alemany Goethe: «El que importa més mai no ha d’estar a la mercè del que importa menys». Consisteix a distribuir el nostre temps sobre la base de prioritats: l’autor descriu un mètode d’organitzar el temps sobre la base de quatre quadrants en els quals col·loca les activitats: urgents, no urgents, importants i no importants.

Quart hàbit: pensar a guanyar-guanyar

Aquest hàbit indica que les nostres interaccions amb altres éssers humans sempre han de ser de benefici mutu, que no hi ha cap altra opció. La nostra relació amb un col·lega ha de ser guanyar-guanyar: si jo guany i el meu col·lega perd, jo perd el col·lega. No hi ha cap altra opció, encara que a curt termini altres tipus de relacions produeixin guanys immediats, a llarg termini són ineficaços i perjudicials per a ambdues parts.

Cinquè hàbit: intentar primer comprendre i després ser comprès

Es tracta de posar-se primer al lloc de l’altre, de veure les coses des del seu punt de vista. Es basa en el refrany popular «Tot és del color del vidre amb què es miri». És potser el més difícil de practicar, perquè passam gairebé més temps parlant que escoltant i creim que les coses només poden ser de la manera com nosaltres les veim.

Sisè hàbit: sinergia

Algunes metes, les podem aconseguir sols, però les organitzacions grans només les poden aconseguir amb treball en equip. Projectes com l’arribada de l’home a la Lluna o la fabricació de la bomba atòmica són el resultat del treball sinèrgic.

Setè hàbit: esmolar la serra

Aquest capítol comença amb la història d’un llenyataire que està tan immers en la feina de tomar arbres que oblida que dedicar uns quants minuts a afilar la serra li faria estalviar moltes hores d’esforç. Aplicat a la nostra vida, afilar la serra es refereix a dedicar una estona a millorar les nostres condicions físiques i intel·lectuals mitjançant l’exercici físic i l’estudi.