a) Elements de la intel·ligència emocional

Els especialistes consideren que les competències o aptituds de la intel·ligència emocional actuen i s’expressen en dos nivells:

• Competències o aptituds personals: determinen la manera com ens relacionam amb nosaltres mateixos, el coneixement i domini d’un mateix.
• Competències o aptituds socials: determinen la manera com ens relacionam amb els altres, com manejam les relacions.

Cinc són els components que formen la intel·ligència emocional a la feina:

• Autoconsciència: és la capacitat d’identificar i entendre l’estat emocional, les emocions i els impulsos, i també la repercussió que tenen sobre els altres. El segell distintiu és confiança en un mateix, autoavaluació realista i sentit de l’humor per riure’s d’un mateix.
• Autocontrol: és la capacitat de controlar o desviar els impulsos i estats d’humor pertorbadors. La tendència a demorar judicis, a pensar abans d’actuar. El segell distintiu és la fiabilitat i la integritat. Conviu còmodament amb l’ambigüitat. Obertura al canvi.
• Automotivació: és la passió per treballar per motius que van més enllà dels diners o la posició social. La tendència a intentar assolir els objectius amb energia i perseverança. El segell distintiu és la gran motivació pels èxits. Optimisme, fins i tot davant el fracàs. Compromís amb l’organització.
• Empatia: és la capacitat d’entendre la naturalesa emocional d’altres persones. L’habilitat per tractar les persones segons les seves reaccions emocionals. El segell distintiu són els coneixements pràctics per al desenvolupament i la retenció de persones de talent. Sensibilitat multicultural. Atenció als clients.
• Habilitats socials: és la mestria en la gestió de les relacions i la creació de xarxes. La capacitat de trobar punts en comú i crear relacions. El segell distintiu és l’eficàcia en el lideratge del canvi. Caràcter persuasiu. Experiència pràctica en la creació i el lideratge d’equips.

La intel·ligència interpersonal és la capacitat d’entendre altres persones, interactuar-hi i entaular empatia o rapport. Poder discernir, comprendre què passa a una altra persona en un context determinat i actuar de manera apropiada en relació amb els estats d’ànim, les conductes i els desigs d’aquesta persona és molt útil per comunicar-nos efectivament en la nostra vida diària.

L’empatia és el conjunt de capacitats que ens permeten reconèixer i entendre les emocions dels altres, les seves motivacions i les raons que expliquen el seu comportament.

L’empatia representa entrar al món de l’altre i veure les coses des del seu punt de vista, tenir els seus sentiments i sentir el que sent. La capacitat de posar-se al lloc de l’altre no significa que compartim les seves opinions, ni que estiguem d’acord amb la seva manera d’interpretar la realitat. L’empatia no representa tampoc simpatia. La simpatia implica una valoració positiva de l’altre, mentre que l’empatia no en pressuposa cap valoració.

Per poder entendre l’altre, per poder entrar al seu món, hem d’aprendre a posar-nos al seu lloc i a pensar com ell. Per tant, l’empatia pressuposa una suspensió temporal del meu propi món, de la meva pròpia manera de veure les coses.

Una de les habilitats bàsiques per entendre l’altre és saber escoltar. La majoria de nosaltres, quan parlam amb altres persones, posam més atenció a les nostres pròpies reaccions que al que ens diuen, escoltam pensant en el que direm nosaltres a continuació o pensant en quins tipus d’experiències pròpies podem aportar.

Aprendre a escoltar suposa enfocar tota la nostra atenció cap a l’altra persona, deixar de pensar en el que volem dir o en el que nosaltres faríem.