5.1. En què consisteix ajudar al desenvolupament de les persones?

Goleman defineix la dimensió de la intel·ligència emocional, que es basa a ajudar els altres a desenvolupar-se, com l’aptitud de percebre les necessitats de desenvolupament dels altres i fomentar la seva capacitat.

Un comandament o directiu que tengui aquesta aptitud duu a terme les accions següents:

• Reconèixer i recompensar les virtuts, els èxits i el progrés dels altres.
• Oferir crítiques constructives i identificar els punts que l’altre ha de millorar.
• Assessorar, donar consells oportuns i assignar tasques que enforteixen i encoratgen les habilitats de l’altre.

A continuació es resumeixen algunes idees interessants que planteja Goleman sobre la manera d’ajudar al desenvolupament de les persones i els equips.

• Aquest art es practica de persona a persona; el nucli de la instrucció i el perfeccionament és l’acte d’aconsellar.
• L’efectivitat dels consells es basa en l’empatia i la capacitat de centrar l’atenció sobre els sentiments propis per compartir-los.
• Un bon instructor o mentor, que ajuda els empleats a exercitar-se millor, augmenta la seva lleialtat i la satisfacció amb la feina.
• Els directius amb més èxit en aquesta esfera es basen, principalment, en la crítica constructiva i la revelació de petits secrets per perfeccionar les habilitats necessàries.
• Els mentors més destacats mostren un sincer interès personal per les persones que orienten, i demostren empatia i comprensió pels empleats.
• El Pigmaleó té un paper important en els resultats que s’obtenen. Esperar el millor d’algú pot transformar-se en una profecia autocomplidora.
• Una manera de fomentar les expectatives positives és deixar que els altres prenguin la iniciativa i fixin els seus propis objectius, en comptes de dictar les condicions i la direcció del seu perfeccionament. Això equival a pensar que els empleats són capaços de decidir sobre el seu propi destí.
• Una altra tècnica que encoratja la gent a acomplir millor la seva feina és assenyalar els problemes sense oferir una solució; això implica que l’altre desenvolupa iniciatives per trobar la solució per si sol. Els preceptors excel·lents utilitzen aquesta estratègia, inicien una cosa equivalent a un diàleg socràtic; guiant la persona per un sèrie de preguntes (aquesta és una de les tècniques de l’entrenament).
• En un nivell de desenvolupament més elevat, l’instructor o mentor assigna una tasca que facilitarà a la persona l’entrenament, l’experiència o el desafiament que necessita. Això es pot fer delegant responsabilitats o posant l’altre a càrrec d’un projecte que requereixi noves habilitats.