7.2. Les habilitats socials
Els tres primers components de la intel·ligència emocional són habilitats d’automaneig. Les dues darreres —empatia i habilitats socials— tenen a veure amb la capacitat de les persones de manejar les relacions amb els altres. Com a component de la intel·ligència emocional, les habilitats socials no són tan senzilles com semblen. No és només una qüestió de ser amistós, malgrat que les persones amb alts nivells d’habilitats socials poques vegades no ho són.
Les persones amb habilitats socials tendeixen a tenir un cercle ampli de coneguts i tenen un do per trobar coses en comú amb persones de tot tipus. En altres paraules, un do per despertar simpatia. Això no vol dir que socialitzin contínuament: significa que treballen segons la suposició que res important no es pot fer sol. Aquestes persones tenen una xarxa de coneguts llesta per ser activada quan és necessari.
Les habilitats socials són la culminació de les altres dimensions de la intel·ligència emocional. Les persones tendeixen a ser molt afectives en servir-se de relacions en les quals poden entendre i controlar les seves pròpies emocions i poden tenir empatia amb els sentiments dels altres; fins i tot la motivació contribueix a les habilitats socials.
Atès que són el resultat d’altres dimensions de la intel·ligència emocional, a la feina les habilitats socials són recognoscibles en moltes formes que són familiars. Per exemple, les persones amb habilitats socials són adeptes al maneig d’equips de treball: aquesta és l’empatia en ple funcionament. Així mateix, són expertes en persuasió: aquesta és una manifestació que combina autoconsciència, autoregulació i empatia. Ateses aquestes habilitats, els qui són bons per persuadir saben quan han de fer una súplica emotiva i quan funcionarà millor una crida a la raó.
L’habilitat social és considerada una capacitat clau de lideratge en l’empresa privada i en l’Administració pública, especialment quan es compara amb altres components de la intel·ligència emocional.
La gent sembla saber intuïtivament que els líders necessiten manejar relacions de manera efectiva. Cap líder no és una illa. Al cap i a la fi, la seva tasca és fer la feina amb l’ajuda d’altres persones, i les habilitats socials permeten que els líders posin a treballar la seva intel·ligència emocional.
Seria poc lògic afirmar que el tradicional quocient intel·lectual i les habilitats tècniques no són ingredients importants per a un lideratge fort. Però la recepta no seria completa sense la intel·ligència emocional.
És una bona notícia que la intel·ligència emocional pugui aprendre’s. El procés no és fàcil. Es necessita temps i, sobretot, compromís, però els beneficis de tenir una intel·ligència emocional ben desenvolupada, tant per a l’ús individual com per al de l’organització, fan que l’esforç valgui la pena.