1.1. El joc dels disbarats
De nins ja percebíem el caos inherent a la comunicació i els perills que comporten els malentesos. Jugàvem al joc dels disbarats que, essencialment, consistia en un rotlo d'infants (sis o set) asseguts a terra i que el primer explicava alguna cosa a cau d'orella al que estava assegut al seu costat, aquest repetia la frase al següent però dita a un ritme més ràpid i així successivament.
Quan tots els jugadors ja havien intervingut, es tornava al que havia iniciat el joc, que repetia la frase inicial i desprès donava la paraula al darrer que l'havia sentit. Llavors es comprovava el disbarat. Per posar un exemple en un llenguatge d'adults, el primer diria: «Els indígenes de la Polinèsia van nus i cacen amb arc i fletxes»; el darrera hauria entès: «Els indignats per la polisèmia són banyuts i passen del metge».
Els perills de la comunicació estan a la mateixa essència de la complexitat del llenguatge. Per tant....
Mai s'ha de donar res per ben comunicat
En qualsevol tipus de comunicació, ja sigui personal, familiar, empresarial o institucional, mai s'ha de donar res per ben comunicat. El gran error és pensar que, una vegada expressat el nostre missatge, tothom l'ha rebut i comprès de manera encertada. I és aquí quan comença el nostre particular joc dels disbarats.
Quan ens adonem del nostre error, ja haurem comprès gairebé dues coses:
- El principi de la bona comunicació és la repetició, la insistència en un missatge únic i senzill. Gairebé mai s'entenen les coses a la primera. Com és sabut, un tal Joseph Goebbels bravejava malvadament de convertir una mentida en veritat si la repetia mil vegades. Però més enllà de la perversitat del personatge, la reiteració és avui un element bàsic de la comunicació.
- No hi ha comunicació sense un interès evident de persuasió. Vivim en un món extremadament complex, en el qual rebem cada dia centenars de missatges. En conseqüència ja no basta en comunicar, sinó que s'ha de persuadir, atraure, seduir... L'èxit del procés comunicatiu no és produeix quan l'emissor expressa el que vol dir sinó quan el receptor comprèn perfectament el missatge.