3.4.5. El gran embolic comunicatiu

La ciutadania actual té avui un fort comportament temorós davant les incerteses de futur sobre la seva vida quotidiana i de la seva família. Això fa que hagi augmentat el seu escepticisme sobre les informacions que provenen de les institucions. La crisi econòmica ha enfonsat la credibilitat de les institucions i de la classe política que les dirigeix. Les grans dificultats fan sorgir en la societat un sentiment atàvic: la recerca de culpables de totes les desgràcies que ens cauen damunt. Fa uns milers d’anys es sacrificava un boc expiatori. Avui es sacrifica al polític en general, gairebé sense distincions entre un o un altre, en un ambient de desgavell interpretatiu sobre el que està passant.

El dibuixant Peridis resumeix molt bé aquesta situació quan publica una vinyeta d’una persona major que mira la televisió i diu: «En el PSOE dicen que PODEMOS ganar y vuelven a fichar al juez Garzón. Las Bolsas por los suelos porque el niño de pecho que apareció en el Congreso es de Esperanza Aguirre, que ha tenido que dimitir. Qué jeta la Colau, que dice que tiene que fregar escaleras para llegar a fin de mes. Y, a todo eso, ZP sin dimitir».