3.4.6. «Les institucions no es preocupen dels meus problemes reals»

La ciutadania, que encara arrossega les crueltats socials de la recessió econòmica dels darrers anys, ha perdut la confiança en les seves institucions perquè té la sensació que no es preocupen dels seus problemes quotidians. La realitat és que hi ha un problema greu de llenguatge comunicatiu i de mitjans de comunicació.

L’agenda institucional i política s’expressa amb un llenguatge molt diferent del parlat dins les llars a l’hora de menjar a taula. Se’ls parla de «vocals del Poder Judicial»,  de «reformes institucionals de caire federalista», de «reservar l’aplicació de la LOMCE», per no parlar de la ja famosa «prima de risc», que tots vàrem conèixer de la seva existència fa 5 anys.

Aquesta pèrdua de confiança provoca una profunda injustícia a l’hora de valorar l’actualitat informativa perquè es produeix des de certa incompetència per part de l’opinió pública. Ens trobem davant el retrat tòpic d’una ciutadania en crisi, amb poca capacitat d’anàlisi crítica i disposada a fer cas a «trilers» o a persones de bona fe però amb criteris errats.

Gran escàndol perquè un diputat no torna un mòbil però hi ha poca mobilització pels sous desorbitats i els guanys dels directius de les empreses elèctriques i petrolieres.

El pressupost del Congrés dels Diputats és de 93 milions d’euros i els dels equips punters de la Primera Divisió de Futbol supera el 600 milions d’euros. La vergonya i la indecència, però, només se l’adjudica al Congrés.

S’inaugura l’Hospital de Son Espases a Palma, un centre sanitari de primera línia i de tecnologia avançada. Un diari reprodueix en portada el comentari d’una malalta a una habitació individual que ella estrenava: «La merluza que me sirvieron estaba fría».