3.2.10. I la tele...? Idò instal·lada en la suprarealitat

L’única televisió d’àmbit balear que existeix a l’Arxipèlag és IB3, actualment en un procés de transformació i voluntat de modernització tant pel que fa als informatius com als programes. No obstant, encara cau en el mateix parany de la ràdio oferint un excés d’informació política i institucional, la qual cosa no fa més que davallar l’interès de l’audiència. El repàs diari a totes les institucions de cada illa provoca la creació d’una metarealitat en la qual només s’hi troben satisfets els periodistes i els representants polítics i institucionals. El fet de ser un mitjà de comunicació públic no l’obliga a expulsar als espectadors de la pantalla amb una informació avorrida.

Fet real: un candidat a les eleccions municipals és entrevistat durant una hora per la televisió local del seu poble. S’emet l’entrevista tal i com s’han emès les dels altres candidats. Es dona la circumstància que el mateix dia la televisió es declara en fallida perquè no pot fer front als deutes contrets. Deixa de fer programes, però per ocupar la freqüència emet contínuament el programa del darrer dia. Una setmana desprès, el candidat va haver de moure cel i terra perquè es deixés d’emetre a diari la seva entrevista. La gent el maleïa quan, de nou, tornava a sortir a la pantalla per enèsima vegada. La sobreexposició televisiva acaba per avorrir.