1.2. La franja grisa dels fems

Des que al matí obrim els ulls ens cau a sobre un autèntic allau de missatges. D'això s'encarreguen els mitjans de comunicació, la publicitat audiovisual, els cartells, les tanques estàtiques, la senyalística i, sobretot, el nou univers del món digital, en especial el de les xarxes socials. Com és natural, el cervell no pot processar tanta informació i s'ha de protegir. Llavors crea una gran poal de fems -al que denominarem franja grisa de comunicació- on hi llença tota la informació que li arriba. Només guarda unes poques excepcions que, per una cosa o un altra, ha despertat l'interès del receptor. I si l'interessa és perquè l'ha persuadit.

Es dona la paradoxa que aquest excés d'informació -no sempre contrastada- que ha sorgit amb l'ús massiu de les xarxes socials, no ha augmentat el nivell de coneixement de la població. A títol d'exemple, 1 de cada 4 nord-americans encara creu avui que el president Obama és musulmà i que ha nascut a Àfrica. Les polítiques públiques de comunicació han de propiciar a la població el coneixement real i objectiu de l'entorn per tal d'evitar la propagació de falsos rumors i de creences desbaratades.