1.5. La realitat percebuda

La persuasió es basa en una realitat amb un fort component psicològic. En comunicació institucional les coses no són com els emissors creuen que són, sinó com ho creuen els receptors, és a dir, els ciutadans. La realitat percebuda pel receptor s'implanta per damunt la realitat voluntariosa de l'emissor. Sovint, el representant d'una institució pública diu allò tan sabut desprès d'una acció de Govern que ha estat molt criticada: «La iniciativa era bona però no l'hem sabut comunicar». Aquesta frase és el cant del cigne d'aquest representat públic, que hauria de deixar immediatament el seu lloc a un altra persona amb mentalitat més contemporània. La raó és molt senzilla: la comunicació forma part indivisible de la iniciativa pública. Mai cap acció pública és bona si no és bona la seva comunicació; són dos components inseparables.

• No parlem d'un nou descobriment; fa més de 150 anys Gustave Flaubert, l'autor de Madame Bobary, ho va deixar sentenciat: «No hi ha veritat, només percepció».
• Posteriorment, Albert Einstein també va incidir: «Els fets són els fets, però la realitat és la percepció».