2.9. No és «o» sinó «i»

La comunicació interna ha trobat un gran aliat: la web social -Intranet- i les participatives xarxes socials, que han canviat les regles de joc en tots els àmbits, inclosa l'Administració pública. A pesar de les resistències gairebé congènites als grans canvis, les institucions no han pogut tancar les portes al nou univers que dissenya la tecnologia, que no es limitarà al camp de la comunicació sinó que transformarà estructures, dinàmiques i fins i tot els procediments administratius.

Però aquesta gran aposta no és incompatible amb les eines clàssiques de comunicació interna, de caire més presencial. Els grans beneficis de l'abstracció digital completen el format comunicatiu amb la calidesa que desprèn la presència. No és tecnologia «o» personalització, sinó que emprarem una cosa «i» l'altra.

En conseqüència no s'ha de descartar les connexions personals. Un «bon dia» sincer i amable, així com un somriure franc, segueixen sent indispensables en les relacions internes dels col·lectius. També són precises les reunions de contacte directe, la distribució de fulletons i cartells, actes interns de celebració (Nadal, celebracions, jubilacions...)

Altres eines tradicionals formen part indispensable de la Comunicació interna moderna, encara que s'expressin essencialment per canals digitals: formació, enquestes, avaluacions, campanyes d'acció social, manuals de benvinguda...

Aquesta simultaneïtat de ambdues fórmules és imprescindible. De decantar-se només per la moderna poden produir-se situacions còmiques com la d'aquell cap de servei que, impulsat per l'onada digital, va dir a tres funcionaris que col·laboraven amb ell que a partir d'aquell moment es comunicarien únicament i exclusivament per @mail. Podria haver estat una bona idea si no fos perquè... els funcionaris treballaven a menys de tres metres del Cap de secció. Les rialles van durar quinze dies.