2.2. A la cimera de la piràmide... cap avall

D'on surt un Pla de Comunicació Interna? Molt senzill: d'allà mateix d'on surt el de Comunicació Externa (molt més prestigiat a les institucions). S'origina en el punt més alt de la piràmide organitzativa i ha d'impregnar, en sentit descendent, tota l'estructura fins arribar als graons més baixos. La comunicació (interna i externa) és un compromís compartit per tot el capital humà de la institució encara que l'impuls parteixi des de la franja directiva.

En qualsevol cas, l'èxit d'un Pla de Comunicació Interna necessita de la col·laboració sincera de tots. Serà pensat per un grup reduït, però ha de ser implantat entre tots. Ha de constituir-se en un projecte participat de dalt a baix i de portes obertes; les iniciatives desenvolupades en despatxos tancats ja no tenen futur perquè no aporten beneficis ni intervenen en les noves realitats.

Quan John F. Kennedy visità per primera vegada les instal·lacions de la NASA a Merritt Island, al nord de Cap Canaveral, es va topar amb un treballador que duia una granera a la mà, que va deixar la seva feina de fer net per saludar al president. Kennedy, que tenia molta cura en les relacions humanes, li va demanar si estava content amb la seva feina, a la qual cosa el treballador va respondre: «Clar que sí! Jo ajudo l'home a arribar a la Lluna». L'escena ha estat la més perfecta descripció d'una comunicació interna amb èxit.

El principal objectiu de la comunicació interna és que tots els integrats de la organització es sentin compromesos i sàpiguen cap a on va el col·lectiu. Cadascun dels treballadors sense excepció, de dalt a baix, ha de tenir ben clar quina és la seva contribució per tal que l'organització assoleixi els seus objectius.