1.6.2. Persuadir amb el gest, el to, la mirada...

Quan parlem de persuasió té més interès la denominada comunicació no verbal, és a dir, aquella que s'elabora modulant el to de veu, amb postures o gests elegants, expressió amable, mirada clara, somriure noble... En qualsevol cas, l'acció verbal i la no verbal han de coincidir en el mateix sentit perquè aquesta darrera provoca més fiabilitat que el missatge literal. Citem un exemple adient: si demanem una direcció a un vianant i ens diu que girem a la dreta però amb la seva mà ens indica clarament cap a l'esquerra... la majoria de persones prendran el carrer de l'esquerra.

Aplicant el mateix model del punt anterior, és corrent que es digui: «Ahir et vaig veure per la televisió; no vaig saber massa bé de què parlaves... però vas quedar molt bé».

El primer debat televisat entre candidats a la presidència del Estats Units es celebrà el 26 de setembre de 1960. Richard Nixon es va passar dotze hores tancat en el seu despatx amb els seus assessors per preparar les seves intervencions. John F. Kennedy s'ho va preparar tot sol, en una gandula a la piscina de casa seva, prenent el sol per tenir un aspecte més saludable i atractiu. Ja sabem qui va guanyar el debat i es va convertir en president.

El 80% de la comunicació entre els humans és no verbal i el 95% es realitza a través del subconscient. L'Administració no pot romandre aliena a aquest fet i l'ha de tenir en compte l'hora de complir amb el seu deure d'informar a la població. S'ha de reconèixer que l'Administració és encara reticent a algunes innovacions i més en una matèria tan intangible i discutida com la comunicació, però ha de fer passes endavant en aquesta matèria, per no quedar enrederida de l'avenç general.