3.4.4. El més gran allau de notícies cau sobre la ciutadania

Una persona de classe mitja/baixa de fa cent anys rebia al llarg de la seva vida un volum d’informació equivalent al que presenta avui un diari dominical, amb els seus suplements. Això fa, com ja hem vist, que el receptor d’aquesta informació sigui incapaç de gestionar els centenars, fins i tot milers, de missatges que li arriben per qualsevol mitjà. Com és natural, el receptor s’ha de protegir contra aquest bombardeig comunicatiu: capta els missatges però no els metabolitza. Només ho farà amb aquells que estiguin fora de format, els que circulin per davall les ones del radar. És una dada a tenir en compte a l’hora de comunicar des d’una institució.

L’excés d’atenció comunicativa comporta conseqüències subtils però molt negatives a causa de la distorsió que provoca. Si ens mirem contínuament al microscopi la nostra pell veurem brutors i imperfeccions a pesar de que ens fem net a diari. Si apropem la lupa crítica sobre un personatge hi trobarem defectes, de la mateixa manera que si el mirem de lluny arribarem a veure virtuts. De molt a prop podrien arribar a veure com un ser menyspreable a José Múgica «No soy pobre, vivo con lo justo para que no me robe la libertad». Si allunyem molt la visió, una persona com Donald Trump podria caure simpaticot. «Puedo ir pegando tiros por Manhattan y me seguirían votando».