1.1. La mala premsa...

L’atenció i l’orientació al ciutadà suporta, encara al segle XXI, una penosa càrrega de la nefasta herència de l’Administració espanyola. El propi perfil del funcionari és percebut negativament en l’inconscient col·lectiu, que el veu com un ésser privilegiat en les condicions de feina i que, per tant, no s’ha de preocupar del compliment de la seva tasca atès que no pot ser acomiadat. Aquesta imatge és la percebuda per gran part de la ciutadania i ja hem vist amb anterioritat que, en termes de comunicació, la percepció pesa més que la realitat. Lluny de ser un problema, aquest condicionament constitueix un repte de millora permanent atès que, quan els ciutadans constaten personalment una bona i útil atenció per part d’un funcionari, tenen la tendència a considerar-ho com a meravella i, fins i tot, sobrevalorar-ho.

Narcís Serra, ministre en el primer Govern de Felipe González (1983), manifestà en una entrevista realitzada al final de la primera legislatura que s’havien registrat importants canvis a l’Administració, fins i tot en col·lectius prèviament suspicaços com ara l’estament militar, la policia o la guàrdia civil, que havien participat activament en els canvis assenyalats. La sanitat, l’educació, la justícia... la majoria de departaments ministerials de gran envergadura havien estat transformats amb les directius marcades pel Govern. Amb tot, el ministre reconeixia que havien tingut un fracàs: no poder consolidar l’obertura de l’Administració els capvespres, que era un dels compromisos del Govern.

Forges

Si a Google marquem la recerca de «chistes de funcionarios públicos», surten 507.000 referències en 0,42 segons.