3.5.5. Un nou llenguatge pels nous temps

Un llenguatge nou? Val la pena? És tan confortable fer allò que em fet sempre...! Notes de premsa, anuncis de publicitat, rodes de premsa amb entrega de documentació exhaustiva... És indispensable utilitzar el nou llenguatge del relat institucional: una història seductora, creïble, emocionant i personal. Com hem vist en apartats anteriors, el relat és la cimera de la comunicació i es mou en el costal senzill, proper, humà i emocional de les coses. Un relat que posi a la institució al front de les reivindicacions  i les esperances dels ciutadans. El relat substitueix la descripció integral i profunda del projecte que presentem i el que proposa és emoció i/o esperança.

En una campanya política a les Illes Balears un candidat s’havia après la lliçó al peu de la lletra i, en parlar de la defensa del valor de la igualtat d’oportunitats, en lloc de fer-ho en abstracte ho il·lustrava amb imatges emotives: «El que jo vull implantar és que tothom, vengui d’on vengui, sigui el que sigui el seu estatus social, tothom pugi per la mateixa escala; uns arribaran més alt perquè treballen més o tenen majors aptituds, altres no pujaran tant... Però el que jo em compromet és a no deixar que ningú pugi en ascensor per passar davant els altres. Tothom per la mateixa escala! Ja s’han acabat els ascensors per als privilegiats!». L’exemple sempre provocava aplaudiments.