- Bloc C - Comunicació i transparència
- Competència 5: Comunicació, persuasió i influència
- 1. Persuació i influència
- 2. Comunicació interna
- 2.1. Vols sortir al Fortune 500?
- 2.2. A la cimera de la piràmide... cap avall
- 2.3. Obrir portes als treballadors públics
- 2.4. S’acaba el ball de papers
- 2.5. Guerra al rumor
- 2.6. Intranet: Tots surten a la foto
- 2.7. Les xarxes socials, un món de noves sensacions
- 2.8. Comunicació tecno-administrativa per comprendre millor la societat
- 2.9. No és «o» sinó «i»
- 2.10. Les eines del gran pas endavant
- 3. Comunicació externa
- 3.1. Introducció
- 3.2. Per la selva de la comunicació tradicional
- 3.2.1. El desconcert dels mitjans de comunicació de sempre
- 3.2.2. Manca de renovació
- 3.2.3. El 90% es llença als fems
- 3.2.4. Ni tan sols la banalització
- 3.2.5. L’experiència digital no aporta sortides empresarials
- 3.2.6. La ràdio com alternativa?
- 3.2.7. El totxo polític i institucional
- 3.2.8. L’excés de dramatisme
- 3.2.9. La franja de les mestresses de casa
- 3.2.10. I la tele...? Idò instal·lada en la suprarealitat
- 3.2.11. El fatídic interès humà
- 3.3. En el trapezi de les xarxes socials
- 3.4. A qui ens dirigim?
- 3.4.1. On són i què pensen lectors, oients, usuaris digitals i espectadors
- 3.4.2. Esports i esqueles...
- 3.4.3. Sota l’impacte de la crisi econòmica
- 3.4.4. El més gran allau de notícies cau sobre la ciutadania
- 3.4.5. El gran embolic comunicatiu
- 3.4.6. «Les institucions no es preocupen dels meus problemes reals»
- 3.4.7. La raó i la mentida
- 3.5. Manual pràctic de supervivència
- 3.5.1 La difícil relació d’amor i odi amb els mitjans de comunicació
- 3.5.2. Pocs missatges a molta gent
- 3.5.3. El porta a porta sempre funciona
- 3.5.4. Comunicació epistolar personalitzada
- 3.5.5. Un nou llenguatge pels nous temps
- 3.5.6. Una clau: diferenciar entre allò que és important i el que és interessant
- 3.5.7. Apunts breus com a recomanacions
- Competència 6: Orientació a la ciutadania
- 1. Orientació a la ciutadania
- 1.1. La mala premsa...
- 1.2. Qui és el protagonista a les administracions públiques?
- 1.3. Una carrera que mai s’acaba
- 1.4. Primer, aproximació; desprès, orientació
- 1.5. De portes endins
- 1.6. El telèfon de sempre
- 1.7. El difícil camí telemàtic
- 1.8. El factor humà indispensable
- 1.9. La valoració del servei
- 1. Orientació a la ciutadania
- Versió en PDF
3.4.7. La raó i la mentida
La raó sempre perd davant la mentida ben estructurada, la qual adquireix per a la ciutadania una popularitat que acaba per imposar-se. Les mentides tenen màgia i, si van acompanyades de la deformació de paraules com «llibertat» o «justícia», encara tenen un efecte major. En definitiva, la mentida té una fàcil comunicació. És molt més fàcil enganyar que convèncer a algú que ha estat enganyat.
«Què pot fer la veritat freda i nua davant l’atractiu enlluernament de la mentida?» (Anatole France)