1.7. El difícil camí telemàtic

L’atenció telemàtica a l’Administració no té encara el volum que hauria de tenir en un país on el 70% de la població navega per Internet. Avui és un complement al canal presencial i telefònic, encara que el seu ús està en progressió constant. L’explicació més adient a aquesta circumstancia és que, en termes globals, no presenta un accés fàcil per la majoria de ciutadans. La gran majoria dels llocs web de l’Administració no tenen possibilitat interactiva de xat o similar per resoldre dubtes sobre la marxa. I quan algú es bloqueja en la pàgina, li costa trobar el telèfon a on recórrer. 

No obstant això, l’administració electrònica és la via de futur sempre que el camí del seu desenvolupament es configuri sobre models senzills, fàcilment deductius i sense traves. L’exigència d’un certificat electrònic és, a hores d’ara, una pedra grossa en el camí de l’administració electrònica.

En 1910 s’incorporà la màquina d’escriure a l’Administració pública espanyola, tant pel que fa als seus propis textos com per als que rebien per part del ciutadans. La instauració va ser polèmica perquè no pocs administrativistes dubtaven de la validesa d’un text que només fos identificable per la signatura i no per la composició cal·ligràfica del propi text. Avui encara és viuen problemes semblants amb la informàtica.