3.2.1. El desconcert dels mitjans de comunicació de sempre

Ja ha sonat el toc de corneta de retirada dels mitjans que han composat la base comunicativa dels darrers cinquanta anys. Motius? La manca d'adequació als nous temps i l'aparició de les xarxes socials. Es parla del final d'una etapa i de l'aparició d'un nou paradigma. Bill Gates, molt més directe, cada vegada que arriba a la seu d'un diari sol dir: «Aquí fa olor de mort...». Arreu del món, els diaris impresos sofreixen crisis que empitjoren dia a dia. Per un moment, es va creure que la solució passava per un canvi en la producció: abandonar el paper i editar-se en format digital. Però a hores d'ara, encara no s'ha trobat el model de negoci adient que retorni els beneficis perduts. La premsa escrita no només perd negoci, també perd influència social.

Un exemple real pot il·lustrar la pèrdua de pes dels diaris impresos en paper. Fa poc més de dos anys es va vendre un diari de prestigi mundial: el «Washington Post». Els seus redactors freqüentaven els despatxos de líders internacionals, els quarters generals de tots els conflictes bèl·lics i provocaven la caiguda de presidents dels Estat Units, com va ser el cas de Richard Nixon pel cas Watergate (1974). L'anomenat popularment «Post» fou venut a Jeff Bezos , el gran patró d'Amazon, per 250 milions de dòlars. Va dir que el va comprar per motius sentimentals i que va pagar un sobrepreu per tal de saldar tots els deutes que el diari arrossegava. Mesos desprès, Mark Zuckerberg, l'amo de Facebook, comprava Whatsapp per l'astronòmica quantitat de 22.000 milions de dòlars. Un diari històric i una aplicació de missatgeria telefònica tenien una diferencia de valor de 250 a 22.000. El preu fa la importància.