1.6.1. Persuadir amb paraules...

Amb el joc dels disbarats ja ens hem adonat de la dificultat de persuadir exclusivament amb paraules, atès que el recorregut entre l'emissor i el receptor està ple d'interferències que faciliten el malentès i fins i tot la confusió. A l'origen de gran part dels fracassos de l'activitat humana en tots els ordres solem trobar un error d'interpretació del missatge.

Figueras Bofill en fa una descripció gairebé humorística de les possibilitats de tergiversació en la comunicació oral: «Está lo que debería decir, lo que quería decir, lo que creía haber dicho, lo que callé, lo que realmente dije, lo que el otro escuchó, lo que entendió, lo que pensó que yo quería decir y lo que estaba esperando que dijera».

En conseqüència, degut als perills que se'n deriven, cap campanya de comunicació persuasiva, interna o externa, s'ha de basar exclusivament en l'expressió oral. De fet, davant l'allau de missatges, la franja més ampla del públic sent però no escolta. És corrent que es digui: «Ahir et vaig sentir per la ràdio però no vaig saber massa bé de què parlaves».